Els portals educatius XTEC.cat, EDU365.cat i EDU3.cat

Les informacions i els serveis que ofereixen els portals educatius són molt amplis i variats, com per exemple: webs de centres, jocs educatius, normatives, formació del professorat, recursos per a les biblioteques escolars, etc. Són portals web amb molta càrrega informativa de consulta, estudi i treball, i molt interessants per a tota la comunitat educativa (mestre, pares dels alumnes, educadors, alumnes, bibliotecaris, etc)

Repàs de conceptes

Etiquetes: Les etiquetes han d'estar gestionades, de manera que la informació afegida a cada una d'elles sigui l'adequada i fàcil de trobar, per tant, quan es vulgui. 
Com es fa? Primer de tot, s'ha d'anar a "dissenya", tot seguit "afegir un gadget" i finalment, seleccionar etiquetes. 
De la mateixa manera, pots afegir la teva llista de blocs, i així tenir de manera fàcil els teus blocs preferits! 
I finalment, hem de clicar "desar".

Un altre concepte que vam treballar al principi de curs, va ser el Delicious, una pàgina on és molt fàcil inscriure't i que et permet gaudir d'un espai on incorporar tots els enllaços que tu consideris importants i que normalment visitis. D'aquesta manera, en una sola pàgina podem tenir tots els punts d'interès amb només un clic. A part, és una eina que es pot incorporar al bloc com podeu veure en el meu. 

Bookmarks: diferents pàgines webs que una persona utilitza per tal d'anar amb facilitat i més ràpid al entrar, s'agreguen a "favoritos", i d'aquesta manera és més còmode i ràpid d'accedir. Exemple: Delicious

Web 2.0: facilita el fet de compartir informació entre diferents usuaris. Alguns exemples són les xarxes socials, els wikis, blocs, etc. Un lloc web 2.0 permet que els diferents usuaris puguin interactuar entre ells o canviar el contingut. Una de les característiques principals, és que són els mateixos qui les crea i organitza.

Canal RSS

Els canals RSS són un conjunt de formats web XML utilitzats per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i a través del qual es pot compartir informació i usar-la en altres llocs.

Un canal RSS té els avantatges, per una banda, que només cal descarregar-se el titular, és a dir les imatges i els altres elements no són necessaris, i per altra banda el poder adjuntar el contingut de molts llocs web en un únic lloc.

Els programes que usen canals RSS es coneixen com agregadors.

Hi han molts tipus d’agregadors: d’incrustats a navegadors web, widgets per l’escriptori, programes de correu electrònic, pàgines web dedicades, programes dedicats, etc.

Ara us explicaré els passos que heu de seguir per crear-te un canal RSS:
El primer que s'ha de fer és subscriure't a un lector, després anar a les pàgines web que més t'agradin o que són de les teves necessitats informatives i clicar a sobre del logo RSS.

Software privatiu i Software lliure

Software és una aplicació programada per realitzar una sèrie de tasques. Aquestes s'executen dins el hardware, i el que fa el software és que aquest funcioni. Podem diferenciar dos tipus de Software: el privatiu i el lliure.

Software privatiu: té una llicència i té uns drets d'ús, per tant abans d'usar-lo s'ha de fer un pagament, i l'usuari no és el propietari, per tant, el fabricant té el seu control. Alguns exemples, són el Microsoft Windows i el Microsoft Word.

Avantatges:

• desenvolupament protegit, la competència no es pot apropiar de les millores.
• garantia de suport per a tot tipus de maquinari, compatibilitat.
• aplicacions molt ben acabades i treballades (estètica). Han de demostrar que són la millor opció.
• l'oci està destinat al Software privat.
• software unificat i amb una idea comuna.
• genera mercat de treball.

Software lliure: tens la llibertat de millorar el programa i adaptar-lo com un vulgui, com és gratuït es poden fer distribuir còpies i fer públiques les millores del programa.

Avantatges

• és més econòmic.
• tens llibertat d'ús i de distribució.
• té un desenvolupament tecnològic més còmode. No parteixes de zero.
• està basat en oferir un bon servei i no vendre llicències. (lucre)
• té un ús limitat a llarg termini
• la correcció és més ràpida i eficient de les fallades.
• és de constant expansió.

 

Per tant, no hi ha un software ni millor ni pitjor, simplement cadascun es limita a oferir una sèrie de serveis que es poden ajustar més o menys a les nostres necessitats i per tant, és una sort que puguin existir softwares lliures i privats ja que així tenim un ampli ventall de possibilitats i opcions.

El llenguatge audiovisual a l'educació

Un dels principals objectius a l'escola és ensenyar a llegir i escriure als infants. Utilitzem el llenguatge visual, però també és molt important que l'utilitzem igual o més que el verbal. És un llenguatge caracteritzat per la utilització del so i la imatge amb la finalitat d'educar als infants a través de les emocions i els sentiments (suports visuals, d'àudio amb cançons, música..). El vídeo lliçó, no és un bon exemple de bon llenguatge audiovisual, ja que no transmet cap tipus d'emoció ( són tipus de vídeo que van molt bé per estudiar lliçons senceres i molts conceptes, però no pas per aprendre al moment. Per tant, l'alumne ha d'aprendre veien el vídeo, que seria amb un vídeo motivador.

Les presentacions a l'educació (Power Point)

Aspectes a tenir en compte a l'hora de treballar amb el programa Power Point per fer presentacions:

a). Podem utilitzar diversos formats per a les presentacions depenen de la finalitat. Per una banda, podem fer una presentació amb molt text (presentacions per estudiar, explicar, repassar...); i per l'altre banda, presentacions amb poc text (Un poema per treballar el lèxic...).

b). Vigileu els colors que apliqueu a les presentacions, han de ser colors clars i que es distingeixi bé la lletra. Sempre s'ha de facilitar la lectura.

c). Utilització d'animacions, transicions, sons, etc. Encara que, han de ser els justos i necessaris per evitar l'abundància de moviments que poden provocar marejos o l'emissió de molts sons creant un soroll repetitiu i molest.

d). Les presentacions s'han de fer per a que s'entenguin, no pas per a que quedin boniques.

e). Utilització d'imatges per reforçar els textos. S'ha de tenir en compte que les imatges han de suggerir.

f). Utilització de vídeos en les presentacions. Els vídeos generen emocions per tant, faciliten que el públic presti més atenció encara que no els agradi el tema.

g). És important que hi hagi una diapositiva de color negre al començament de la presentació per crear expectativa, interès... Aquest, és un element del llenguatge audiovisual, el color negre significa començament o finalització.

h). El Power Point ha de durar el temps que sigui necessari per presentar el que vols.

i). Vigileu els elements automàtics, quan les coses són automàtiques (presentacions) és més difícil seguir el ritme.

j). Vigileu amb el "doble discurs", n'és un bon exemple: recitar un poema i posar una presentació amb la lletra del poema, ja que la ment del públic, instintivament, llegirà més ràpid el poema que no pas escoltar-lo per la persona que ho està llegint.

k). El més important d'aquesta eina és la finalitat, el que volem aconseguir.

Distingim copyright i creative commons

Copyright: és una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'obres originals, ja sigui llibres, música, art, etc.

La protecció del Copyright està disponible per obres ja publicades com per d'altres que encara no ho estan.

El Copyright li dóna a l'autor el dret exclusiu de fer i autoritzar la reproducció de l'obra, preparar obres derivades basades en l'obra, distribuir còpies, presentar l'obra públicament, en el cas de gravacions sonores, interpretar-les públicament, etc.

Extret de : http://ca.wikipedia.org/wiki/Copyright

Creative Commons: és una organització sense ànim de lucre que promou la reducció de les barreres legals per compartir treballs creatius.
El seu objectiu és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades. Aquestes condicions les escull el propi autor. Creative Commons conta amb diferents llicències i per tant cada una d'aquestes llicències té diferent simbologia..

Extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_commons

 

Per tant, nosaltres, com a futurs mestres, hem de donar exemple i treballar de forma legal. És cert que hem de compatir la informació amb tothom per tal d'enriquir el coneixement de la humanitat, però també és cert que hem de respectar el que volen els autors, ja que tenen la llibertat de decidir el que volen fer amb la seva obra. 

A classe de GITIC hem après a crear una llicència d'ús "Creative Commons" per al nostre bloc. Això, significa que nosaltres com autors del bloc, donem permís als lectors a copiar, utilitzar, modificar,... els continguts (informació) del mateix. 

I, com es pot crear una llicència creative commons?

Simplement, heu d'entrar a la pàgina web de l'organització Creative Commons   http://es.creativecommons.org/  i clicar a sobre de l'opció "Publica con CC" que es troba situada a la capçalera de la pàgina.

Tot seguit, ompliu el qüestionari i cliqueu l'opció "Escoja una licencia", després seleccioneu el icona que voleu que surti al vostre bloc i copieu el "codi html".

A continuació, entreu al vostre bloc, dirigir-vos a "Dissenya", cliqueu l'opció "Format" i decidiu el gadget on voleu que surti el icona, cliqueu "Edita" i finalment, només heu de enganxar el "codi html" i "DESÀ".

Twitter

Què és un Twitter?

És una red social en format "microblogging" que permet, a un usuari registrat, enviar missatges de text (amb un màxim de 140 caràcters) anomenats tweets, que es mostren a la pàgina principal de l'usuari. Aquests, poden ser escrits mitjançant un dispositiu mòbil, missatgeria instantània o bé directament des de la pàgina web de Twitter. Els usuaris segueixen els tweets d'altres, subscrivint-se com a seguidors d'aquests. No és necessari seguir als usuaris que ens segueixen. Per defecte, els missatges són públics, tot i així, es poden enviar missatges de manera privada, únicament ho podran veure els nostres seguidors. 

 Què és un hashtag?

És una cadena de caracters formada per una o varies paraules acompanyades per l'icona (#). Un hashtag representa un tema en el que qualsevol usuari pot fer una aportació o opinió personal respecte el tema obert amb només escriure la cadena de caràcters darrere l' icona (#). Els hashtags, no es distingeixen entre majúscules i minúscules.

Però no tots tweets que fem, es mereixen tenir #hashtags, ho utilitzarem només per converses importants.

Glogster

A classe de Gtic, hem treballat una eina que és diu Glogster. 

Què és un Glogster?

És una eina web 2.0 que s'utilitza molt en l'educació, ja que permet crear pòsters digitals o murals multimèdia on-line. En ell pots barrejar imatges, text, enllaços, múltiples dissenys i gràfics animats, música i vídeo i després compartir-lo amb la gent. A través del glogster, podem transmetre emocions i raonaments.

Per a què puc utilitzar un Glogster? Com a suport de produccions orals, escrites o audiovisuals de l'alumnat:

- Presentacions de projectes d'investigació

- Realització de cartells de divulgació i animació sobre lectures realitzades en qualsevol matèria.

- Anuncis, campanyes publicitàries.

- Guies turístiques

- Biografies

- Reportatges

I com podem fer un glog?

Per crear un glog, hem d'entrar a la pàgina web www.glogster.com i registrar-nos. Clicarem l'opció "sing up" i introduir les nostres dades. Un cop registrats clicarem "Post new glog".

I tot seguit accedirem a un pòster que conté alguns elements els quals podem experimentar i també menús amb varies opcions:

"GRAPHICS" I "TEXT" és per posar gràfics de la galeria i quadres de text de diferents estils.

Els botons de "IMATGE", "VÍDEO" I "MÚSICA" ens permet posar material multimedia del nostre ordinador, d'internet o grabar-ho directament amb la càmera web.

"WALL" ens dona accés a canviar el fons del pòster. 

Fluxogrames

A través del fluxogrames, represento processos, a partir de símbols, però no amb textos. La seva utilització prové del món de la informàtica, però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions: 

1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,... 

A continuació veureu un fluxograma, en el qual el tema d'aquest és com es travessa una cruïlla. 

Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc... A l'assignatura hem optat per una eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com

 

Mapa Conceptual

Mapa conceptual: representació visual de les imatges que vull veure, idees, del tema en qüestió.Et dona les idees molt clares. La realitat es pot representar de diverses maneres, i el mapa conceptual fa que que ho visualitzem millor. A demés, ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clar, entenedora i coherent)... Elaborarem el mapa, a partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents (poden ser verbs, paraules..)

La construcció d'un mapa conceptual, és doncs un procés intel·lectual que facilitat un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements ens els nostres esquemes mentals. 

El mapa conceptual, es pot crear amb qualsevol editor gràfic, en aquest cas utilitzem "cmap tools", el qual és gratuït. 

En la última classe de gtic, varem estar fent un mapa conceptual, a través del programa Cmap Tools. el tema del qual ho havíem de fer era sobre el dinar de Nadal. 

Aquí deixo el meu mapa conceptual:

Programari lliure

La feina dels programadors consisteix a escriure les instruccions que després el processador llegirà i executarà. Tot això s’acostuma a fer mitjançant llenguatges de programació. El codi font d’una aplicació informàtica està format per la relació completa d’expressions complexes.
El llenguatge de programació és un llenguatge artificial que permet de generar i d'expressar programes informàtics.
Perquè el processador sigui capaç d’entendre les instruccions, cal convertir el codi font en sèries d’instruccions bàsiques mitjançant la compilació. Com a resultat, tindrem el codi executable. Per fer servir un programa d’ordinador no és imprescindible tenir accés al seu codi font. Si copiem al disc dur el seu codi executable, ja el podrem utilitzar.

El programari convencional o privatiu limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les revistes pels seus autors.

Classificació
Programari gratuït (freeware): programes que es poden fer servir lliurament, sense pagar pel seu ús.
Programari de prova (shareware): programes que es poden provar però que demanen un pagament si se’n vol fer un ús complet i continuat.
Programari comercial: programes que requereixen un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d’una llicència comercial.

El programari de codi obert (open source) ofereix la possibilitat d’accedir al seu codi font. També garanteix el dret a estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre’n la versió resultant.

El progamari lliure, és interessant, perquè és gratuït, a més, es defineix com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats: 

• La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.

• La llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.

• La llibertat de redistribuir-lo a tercers.

• La llibertat d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n beneficiï tota la comunitat.

La majoria de projectes de programari lliure són desenvolupats per col·lectius de programadors que dediquen voluntàriament part del seu temps a dissenyar i crear aplicacions informàtiques de manera col·laborativa.
El programari lliure ha desenvolupat programes tan potens com: Firefox i OpenOfice.